14 de novembre del 2008

La mar salada

Avui us vull ensenyar un dels meus quadres preferits. És "The great wave at Kanagawa", de Katsushika Hokusai (1829).

El vaig descubrir per casualitat fa uns mesos buscant una altra cosa i ja té un lloc a la paret.


El mar m'agrada, però les onades em fascinen, com més fortes i sorolloses millor... m'encanten!

Us deixo una altra de les meves historietes. Aquest cop dedicada al mar, que el tenim a cinc minuts i de vegades ni ens n'adonem.

"Tot el dia em queixava. Em sentia manipulat i empresonat. Però la veritat és que la peixera era un bon lloc on viure. Amb les roques foradades on amagar-se, les bombolles juganeres del purificador, el tresor amb la tapa que s’obre i es tanca per art de màgia, i la ma que cada dia, a les vuit en punt del matí, deixa caure una pluja generosa de plàncton i vitamines.
No entenc perquè ara m’imposen aquesta llibertat, aquest mar sense límits... Jo era feliç entre aquelles parets de vidre!! –pensava el peixet pallasso.
I despistat amb tanta lamentació quasi ni va sentir la fiblada del bec de la gavina travessant-li les brànquies."



Uff... prometo que la propera serà de riure!

Petonets!

8 de novembre del 2008

Jo ja m'hi veia...

Hola!

Després de pensa-ho durant uns quants dies m'he decidit a crear un blog.

Ja tinc el Fotolog i el MSN Space però aquest format sembla que permet més llibertat. Seguiré actualitzant el Fotolog perquè és ràpid i fàcil per al dia a dia, i aquí no se ben be que hi posaré...

Avui és la primera entrada que faig al blog i la vull dedicar a New York.
Com ja he posat al fotolog, el viatge que haviem programat per aquest Nadal s'ha suspès definitivament... aquest 2008 no anirem a NYC... snif!

Vaig reservar-ho fa uns quants mesos per anar-hi tots, però al final el Fer i la tia no tenen vacances per les dates que havia reservat.

Tants dies planejant mentalment on aniriem, si tindriem sort i ens nevaria, com seria el Nadal a NYC, etc. I en cinc minuts me n'he d'oblidar!

Això si, del 2009 no passa! ... Jo ja m'hi veia.

(Evidentment les fotos no son meves perquè no hi he estat... snif!!)

I com que això em fa estar de mal humor us deixo una paranoia que se'm va ocorrer aquest estiu, després de que un monstre nocturn em posés de moooolt mal humor:

" El mosquit de merda em volia picar. Volava prop meu i de cop i volta desapareixia. Quan menys m'ho esperava el sentia a l'orella "sssssss" quin fàstic!

El vaig veure venir i em vaig quedar ben quieta. Després d'unes quantes voltes es va parar a la meva ma... que mal parit... m'estava xuclant!

Però per sort jo duia l'arma... amb l'altre ma la vaig agafar a poc a poc, el vaig apuntar intentant no espantar-lo i... pam!
El tret el va rebentar, jajajaja! és mort! tota la paret esquitxada de sang.
I jo, somrient, amb l'arma encara fumejant, vaig voler treure'm el cigarro de la boca i no vaig poder."

Si, ja se que és una mica bèstia però es que aquell mosquit em va posar molt nerviosa!! Què voleu!